Chaplinadas del momento

Mai m'ha agradat escoltar rap, però si que és veritat que alguna vegada m'he parat a escoltar les seves lletres. Aquests temps en els que vivim, plens d'angoixa, frustració i acampades, m'han fet recordar a "Esclavos del destino", una cançó de Nach relativament antiga (2008) però totalment adequada pel panorama social, polític i econòmic actual. 

Tot i així, el que més em va cridar l'atenció de la cançó i un dels motius pel qual la incloc a Red.Acció és pel seu inici i el seu final. Nach va utilitzar part del sarcàstic discurs final de Charles Chaplin en "El Gran Dictador" (The Great Dictator, 1940), on parodia a Hitler en un dels seus discursos de la Segunda Guerra Mundial.

Vegem els versos prestant atenció especialment els que estan sobre fons negre:

 

El narrador, en general, ens diu com els diners han transformat l'home, com han creat fronteres en comptes d'oportunitats. Ha generat més pobresa i misèria que no pas riquesa, així com les noves tecnologies que marginen als menys desenvolupats. "Hemos empezado a pensar pero hemos dejado de sentir", hem volgut créixer tan depressa que ens hem oblidat dels valors de la humanitat només pensant en el progrés que només ens ha fet tirar enrere. Vertaderament, tant les parts del discurs de Chaplin com els versos de Nach, ens mostren una visió força pessimista sobre la realitat. Però, és clar, és la realitat.

He volgut ressaltar en blanc alguns versos al llarg de la cançó. M'ha semblat interessant que detallés aspectes de la societat com el retrocés de l'educació espanyola, la política del moment ("Un partido socialista que no practica el socialismo") o l'economia ("Hay que pagar hasta por respirar!"). Caldria destacar la visió que té Nach sobre la "massa", sobre els ciutadans influits pels valors que ens imposen, tant els mitjans de comunicació com la política en general. Parla d'una massa que té por ha dir el que pensa, que només segueix fent tot el que li diuen. És aquí on veiem l'al·legoria amb els esclaus: "No salgas de la manada, calla y traga", "Y del pensamiento único jamás se supo", "Hasta el lobo solitario ya se siente mal por serlo", etc.

Una altra típica al·legoria és la comparació entre la població i les titelles. Les úniques ocasions en les que volen que ens moguem és per a comprar compulsivament i sense raó o treballar, no pas per a moure'ns i reivindicar els nostres drets com està passant ara. És irònic que una estudiant de publicitat escrigui aquestes línies, però la reflexió personal queda a una altra banda. "La esclavitud total se acerca, ¿no la oléis?"

Tot i així, com tot bon discurs, no ens poden deixar amb el neguit i la tensió a sobre després d'haver escoltat tant males prediccions. Se'ns canvia el rol d'esclaus per a "soldats que seran futurs esclaus si no fan res al respecte". D'aquesta manera se'ns convida a lluitar per la llibertat, per els nostres drets, per a aconseguir una vida millor. I sobretot, se'ns mostra que un canvi és possible.  

Nach - Esclavos del destino (Un día en suburbia)

 

Charlie Chaplin - The Great Dictator (Octubre de 1940)

Fent aquesta entrada m'he adonat que la lletra d'aquesta cançó exemplifica a la perfecció tot el que estem estudiant a altres assignatures com Sociologia de la Comunicació, la qual ens explica com els mitjans de comunicació ens afecten i influèncien els nostres pensaments i manera d'actuar. És un tema força compromès i les reflexions no acabarien mai. A més, encara que la cançó/discurs sigui una mica revolucionari crida l'atenció, i això és el que compte avui en dia. 

Però no ens hem de desanimar!

Read more »

Posted in: anna,lletres

Stay Hungry, Stay Foolish

Avui m'agradaria analitzar el discurs que Steve Jobs (CEO d'Apple) va realitzar durant la presentació del curs 2005-2006 de l'universitat de Stanford. Per fer-ho, intentaré seguir els apunts de la sessió teòrica d'ahir dimarts, on vam aprofundir sobre les presentacions orals.

El primer que veiem del discurs del senyor Steve Jobs és la seva presentació. Vesteix la mateixa túnica que el públic. Així, l'orador es posa, en certa manera, al mateix nivell que els seus receptors. El que més crida de Jobs és l'estil íntim i personal (malgrat els milers de persones que té al davant, escoltant-lo) que utilitza per expressar el que vol dir. La seva presentació se centra única i exclusivament en tres experiències de la seva vida, les tres experiències més importants i que representa que més l'han ajudat a ser la persona que és. Aquesta manera d'organitzar el discurs fa que quedin els punts importants molt clars: 1. connectar els punts. 2. L'amor i la pèrdua. 3. La mort.

Pel que fa a l'actitud del públic, podem dir que té una implicació més aviat alta, doncs el senyor Steve Jobs ve a parlar-los del seu futur. A més a més, l'orador té una alta credibilitat, doncs és l'exemple en persona que amb esforç, perseverança i amor pel que es fa, es pot aconseguir tot. Tot i així, Jobs porta a terme una estrategia per acostar-se encara més als seus receptors: el primer que diu en el seu discurs és que ell mai ha acabat la universitat i que aquell moment és el més proper a una graduació que mai ha viscut. Així, dóna a entendre que els joves estudiants que l'estan escoltant estan per "damunt d'ell". El fet de ser "inferior" (sempre entre cometes, Steve Jobs, òbviament, no és inferior a ningú) i d'haver aconseguit l'èxit d'una manera tan rotunda provoca que el públic l'escolti amb interés, encara que sigui per intentar treure el secret del seu èxit. I és aquest secret, en forma de tres anècdotes, el que explica Jobs en el seu discurs. Així, doncs, l'orador comparteix exactament el que el públic espera d'ell i així aconsegueix que tota l'atenció estigui centrada en ell.

Pel que fa al tipus d'intervenció de Jobs, es tracta d'un discurs a partir d'un text. Això fa que, tot i que l'orador va aixecant la mirada de tant en quant, es perdi el contacte visual amb el públic i també la sensació d'espontaneïtat. De totes maneres, utilitzar un text com a base per al seu discurs li dóna la seguretat de tenir completament organitzat tot el que es vol dir.

Read more »

Posted in: monica,teoria

Els animals abandonats no són delinqüents

Cada any s’abandonen milions d’animals de companya en tot el món. Espanya, tristament, encapçala la llista dels països amb el major nombre d’animals abandonats de la Comunitat Europea, amb una xifra que ronda els 200.000 abandonaments cada any. Molts d’ells moren atropellats, de fred, deshidratats, a causa de malalties no tractades o sacrificats.

Són moltes les causes d’aquesta trista realitat. En aquesta entrada m’agradaria ensenyar-vos una campanya de relacions públiques de l’organització Animal Care. L’eslògan d’aquesta campanya és “Els animals abandonats no són delinqüents”. Aquesta frase vol reflectir el fet que els animals no tenen la culpa d’haver-se quedat al carrer, que no són ells qui ho han de pagar.

He triat aquest exemple tant per la profunditat sentimental que transmet com pel paper que juga la redacció en aquesta campanya gràfica. El que és interessant d’aquesta segona raó, és el cos de text de cada una de les variants de la campanya. En cada anunci veiem un animal de companyia fotografiat de front i de perfil, com si l’acabessin d’arrestar, juntament amb un cartell que diu “Jo no he fet res” seguit d’una raó o justificació del seu abandó.

Veiem el primer exemple:

“Jo no he fet res. L’amo és al·lèrgic”. Entenem que la raó de l’abandó del gatet és que primer el van agafar però en descobrir l’al·lèrgia el van fer fora.

Altres variants de la campanya:

“Jo no he fet res. El propietari del pis s’hi ha oposat” En aquest cas entenem que els amos han abandonat el seu gos perquè el propietari del pis no hi volia animals.

“Jo no he fet res. L’amo ha desaparegut” Crec que aquesta variant és de les que més sensibilitza al receptor, ja que mostra un animal innocent que pateix perquè el seu amo simplement ha marxat i no ha tornat. 

“Jo no he fet res. Sóc víctima d’un divorci” Aquest exemple és molt trist, ja que és injust que s'abandoni un animal perquè la parella s'hagi decidit separar. L'animal perd la seva família, es queda sol i, en molts casos, mor, quan hi ha altres opcions que no siguin abandonar-lo. Aquest exemple també és molt adequat per la campanya de sensibilització d'Animal Care.  

M’ha semblat que la part de redacció d’aquesta campanya és un missatge directe i impactant. Mostra la innocència de les mascotes i la seva inculpabilitat davant d’una realitat tan cruel com és el seu abandó constant. Sempre són justificacions i excuses, propietaris que s’intenten explicar, exculpar. L’associació Animal Cure pretén amb aquesta campanya fer entendre als receptors que els animals no tenen la culpa de les seves indisposicions, que sempre es poden trobar alternatives abans que abandonar-los a la seva sort.

Crec que és una gran feina, la del copy d’aquesta associació. És una campanya de sensibilització molt ben aconseguida.

“Mientras el hombre continúe siendo el destructor despiadado de seres inferiores no conocerá la salud ni la paz.” Pitágoras ( 585-500 A. C. )

Read more »

Posted in: campanyes,rrpp,sabina

♥ Publicitat i Consumidors ja no estan en una relació

Fins ara, els grans intermediaris eren les agències. Tenien el poder de connectar les marques amb els seus usuaris però el problema era que aquesta connexió era unilateral. Amb la evolució de les tecnologies, a més de consumir, hem començat a produir (els blogs són un claríssim exemple d'això!) i, com a conseqüència, ens hem tornat uns consumidors molt més crítics i amb poder de fer publicitat negativa i no ens sentim "estimats" per les marques.

Les marques han d'intentar establir un diàleg bilateral amb els seus usuaris, i aquí és on les agències de publicitat segueixen tenint la seva raó d'existir. Però no fent el que porten fent 50 anys, no de la mateixa manera. No es tracta de seguir exprimint la gallina d'or, sinó de buscar el nou generador d'ous daurats. I, en l'època que estem vivint, aquests ous poden tenir múltiples formes i poden arribar a utilitzar-se totes: xarxes socials, marketing viral, happenings i performances...

En resum, sempre he tingut la sensació que la publicitat està estancada, ha viscut MOLT bé durant molt de temps i ara es nega a començar de zero altra vegada. Las noves generacions de publicistes hem d'intentar donar-li una alenada d'aire fresc a la professió mentres intentem trobar la manera de tornar a viure tan bé com ho van fer els nostres antecessors.


I, quin paper té la redacció publicitària en aquest procés? Doncs el mateix que la resta de elements que donen forma a una campanya: explorar, inventar, saltar-se les normes, descubrir, re-descubrir, donar-li una volta més a tot allò que ja està inventat, per tal de soprendre, arribar a emocionar i, sobretot, persuadir. Però sempre tenint en compte el passat: el que ja no funciona i el que sempre ha funcionat. 

Read more »

Posted in: miscel·lània,monica

Exclusiva! Barbie i Ken renyeixen!

Aquest és l'aspecte de la pàgina web que ha creat Greenpeace per a l'actuació en contra de la desforestació d'Indonèsia. La empresa Mattel, encarregada de fabricar les nines, compra paper a Asia Pulp and Paper, responsable de destruir multitud d'espais amb alt valor ecològic.

Per a acabar amb aquestes pràctiques, la organització ha creat aquesta campanya proliferant el rumor de que en Ken ha tallat amb la Barbie pel fet de que no pot estar amb algú que talla els arbres de manera desmesurada. #Barbie, cortamos.

Greenpeace demana que tot el sector jugueter de 40 nacions estigui alerta i talli la relació amb la productora de paper substituint-la per altres organitzacions socialment responsables. D'aquesta manera, Greenpeace suma una acció més al seu llistat de tasques de responsabilitat social corporativa. Tot i així, després d'aquest atac i denúncia, l'empresa Mattel i l'Asia Pulp and Paper hauran de reforçar la seva imatge per tal de que no sigui més danyada. 

"Barbie tiene la desagradable costumbre de deforestar y de destruir los bosques de Indonesia sólo para que ella pueda tener una bonita caja de cartón. Mattel, la empresa fabricante de Barbie, tiene un gran defecto: las cajas que envuelven algunos de sus juguetes más famosos se fabrican con cartón procedente del campeón de la deforestación: Asia Pulp & Paper, la empresa papelera más destructiva del mundo." 

A part dels vídeos publicitaris i les pancartes de protesta a les empreses, cal dir que Greenpeace ha dut a terme una molt bona comunicació via Internet. La web 2.0 li ha permès treure suc de Twitter, Facebook i una bona pàgina web amb articles, informació de les organitzacions afectades, fotografies, vídeos, dades importants i un formulari que permet a l'usuari enviar queixes a Mattel. 

Tot i així, cal dir que l'exageració de la metrosexualitat de Ken ha fet que el públic prestés més atenció i ho anés passant a altres usuaris per les xarxes socials, fent que la protesta s'estengués ràpida i efectivament. 

"Ken, ¡¿de dónde crees que procedía todo ese dinero para hacerte la cera del pecho?!"

Read more »

Posted in: anna,campanyes,rrpp

Paraules correctes o gairebé correctes?

"La diferencia entre la palabra correcta y la casi correcta es realmente un asunto importante - es la misma que entre un rayo y una luciérnaga". 

M'he trobat aquesta frase en un article de El País, en què es parla del seu autor, Mark Twain. Aquesta cita del famós escriptor, que ens ha ofert obres tan conegudes com Les Aventures de Tom Sawyer, m'ha fet reflexionar sobre la correcta elaboració de les paraules mentre realitzem un escrit.
En moltes entrades ja hem esmentat l'enorme importància d'una bona redacció. Però dins del procés de redactar, tenim molts altres detalls petits a què hem de prestar molta atenció per tal d'aconseguir un resultat atractiu i reeixit. 
Sigui quin sigui el tipus d'escrit que anem a realitzar, sigui personal, acadèmic o professional, vagi dirigit a un públic massiu o específic, hem d'aprendre, en primer lloc, a construir correctament les paraules de la nostra redacció. En primer lloc, hem de mirar de fer servir un vocabulari que no arribi a ser ofensiu per ningú. Per tant, hem de cuidar molt l'aspecte ideològic dels nostres escrits, sense discriminar cap aspecte de la societat. Per exemple, hem d'evitar discriminacions de nacionalitats, d'ideologies polítiques, de classe social, de nivell intel·lectual, de salut física o mental, etc. En conclusió, el que hem de tenir en compte a l'hora d'escriure és l'ús d'un vocabulari adequat en tots els àmbits, sense paraules mal construïdes o les que són considerades "políticament incorrectes". Per altra banda, les paraules han de transmetre els sentiments i les idees d'allò que volem plasmar sobre el paper; és a dir, menys sempre és més. Com més informació siguem capaços de transmetre amb menys quantitat de paraules (que siguin concises, profundes, descriptives, intenses...) més sentit tindrà el nostre escrit i més atraurà al lector. Això és degut al fet que les paraules decoratives que no aporten cap significat a la redacció acaben avorrint al nostre receptor.
Per tot això, m'ha semblat molt adequada la frase que un dia va dir l'escriptor Mark Twein. I és que no és el mateix posar una paraula qualsevol (que podria ser quasi correcta però li faltaria alguna cosa) que triar o construir una paraula completament adequada i correcta. La diferència seria tan abismal com la que hi ha entre una lluerna i un llamp. 




Article El País: 
http://www.elpais.com/articulo/cultura/huida/politicamente/correcta/Huckleberry/Finn/esclavo/Jim/elpepucul/20110105elpepucul_2/Tes 

Read more »

Posted in: cites,sabina

Movistar. Cómo somos!

El món de la telefonia mòbil s'ha transformat i ho ha fet, sobretot, a partir de l'aparició dels smartphones. I és que avui en dia tenir un telèfon mòbil no significa tenir un aparell per rebre trucades, sinó que ha acabat derivant en portar un petit ordinador sempre al damunt per estar online en tot moment. Partint d'aquesta base, doncs, quin sentit té tenir un telèfon fix a casa si el telèfon que sempre portem a sobre fa totes les funcions d'un fix, moltes altres funcions noves i, a més, no cal ser en un lloc concret per gaudir-ne? Aquesta nova realitat s'ha convertit en un mal de cap per a les companyies telefòniques, que veuen com han perdut el mercat del seu producte històricament estrella. Per això, moltes de les companyies utilitzen l'alta demanda d'Internet per instal·lar el telèfon fix a les cases afirmant que és necessari per a la correcta connexió de dades dels dispositius routers. Moltes vegades, però, això no és suficient i el telèfon fix, tot i estar instal·lat a casa, no es fa servir per res. Una altra de les solucions que proposen les companyies telefòniques consisteix en proporcionar als seus usuaris de telèfon fix tarifes planes que els permeti utilitzar el telèfon tant per trucar a altres fixes com per fer-ho a mòbils de manera il·limitada i per un preu bastant reduït. Però el vertader contra d'aquesta solució és que si no hi ha mercat per al telèfon fix, les tarifes atractives no el tornaran a crear. 

Movistar ha trobat una manera original de comunicar aquestes tarifes perfectes per aquella gent que ja té fixe o que no en té però "vol tornar al passat":

Així, Movistar ha trobat la manera de fer-se proper als joves (aquell mercat que rebutja el fixe perquè tot el que necessita ho té en el seu mòbil). Si avui en dia els joves semblen obsessionats per retornar al passat recuperant i tornant a posar de moda els objectes i conductes més retros, el telèfon fixe ha de ser una obligació, doncs en el passat que als joves els agrada tant, era la única manera de comunicar-se que existia. Els vinils, les càmeres de fotos analògiques i les ulleres d'aviador no es poden concebre sense el seu context i, precisament, el fixe forma (o més aviat formava) part del seu context. 

Aquest missatge retro queda, a més, reforçat per la música de fons (Take on me, del grup A-ha. Un dels grans èxits de la dècada dels 80) i l'estètica visual amb colors poc saturats que acaba de donar-li el toc d'antic a l'spot. 

Read more »

Posted in: campanyes,monica,publicitat