Cada any s’abandonen milions d’animals de companya en tot el món. Espanya, tristament, encapçala la llista dels països amb el major nombre d’animals abandonats de la Comunitat Europea, amb una xifra que ronda els 200.000 abandonaments cada any. Molts d’ells moren atropellats, de fred, deshidratats, a causa de malalties no tractades o sacrificats.
Són moltes les causes d’aquesta trista realitat. En aquesta entrada m’agradaria ensenyar-vos una campanya de relacions públiques de l’organització Animal Care. L’eslògan d’aquesta campanya és “Els animals abandonats no són delinqüents”. Aquesta frase vol reflectir el fet que els animals no tenen la culpa d’haver-se quedat al carrer, que no són ells qui ho han de pagar.
He triat aquest exemple tant per la profunditat sentimental que transmet com pel paper que juga la redacció en aquesta campanya gràfica. El que és interessant d’aquesta segona raó, és el cos de text de cada una de les variants de la campanya. En cada anunci veiem un animal de companyia fotografiat de front i de perfil, com si l’acabessin d’arrestar, juntament amb un cartell que diu “Jo no he fet res” seguit d’una raó o justificació del seu abandó.
Veiem el primer exemple:
“Jo no he fet res. L’amo és al·lèrgic”. Entenem que la raó de l’abandó del gatet és que primer el van agafar però en descobrir l’al·lèrgia el van fer fora.
Altres variants de la campanya:
“Jo no he fet res. El propietari del pis s’hi ha oposat” En aquest cas entenem que els amos han abandonat el seu gos perquè el propietari del pis no hi volia animals.
“Jo no he fet res. L’amo ha desaparegut” Crec que aquesta variant és de les que més sensibilitza al receptor, ja que mostra un animal innocent que pateix perquè el seu amo simplement ha marxat i no ha tornat.
“Jo no he fet res. Sóc víctima d’un divorci” Aquest exemple és molt trist, ja que és injust que s'abandoni un animal perquè la parella s'hagi decidit separar. L'animal perd la seva família, es queda sol i, en molts casos, mor, quan hi ha altres opcions que no siguin abandonar-lo. Aquest exemple també és molt adequat per la campanya de sensibilització d'Animal Care.
M’ha semblat que la part de redacció d’aquesta campanya és un missatge directe i impactant. Mostra la innocència de les mascotes i la seva inculpabilitat davant d’una realitat tan cruel com és el seu abandó constant. Sempre són justificacions i excuses, propietaris que s’intenten explicar, exculpar. L’associació Animal Cure pretén amb aquesta campanya fer entendre als receptors que els animals no tenen la culpa de les seves indisposicions, que sempre es poden trobar alternatives abans que abandonar-los a la seva sort.
Crec que és una gran feina, la del copy d’aquesta associació. És una campanya de sensibilització molt ben aconseguida.
“Mientras el hombre continúe siendo el destructor despiadado de seres inferiores no conocerá la salud ni la paz.” Pitágoras ( 585-500 A. C. )
"La diferencia entrela palabra correctayla casi correctaes realmente un asunto importante - es la misma que entre un rayo y una luciérnaga".
M'he trobat aquesta frase en un article de El País, en què es parla del seu autor, Mark Twain. Aquesta cita del famós escriptor, que ens ha ofert obres tan conegudes com Les Aventures de Tom Sawyer, m'ha fet reflexionar sobre la correcta elaboració de les paraules mentre realitzem un escrit. En moltes entrades ja hem esmentat l'enorme importància d'una bona redacció. Però dins del procés de redactar, tenim molts altres detalls petits a què hem de prestar molta atenció per tal d'aconseguir un resultat atractiu i reeixit. Sigui quin sigui el tipus d'escrit que anem a realitzar, sigui personal, acadèmic o professional, vagi dirigit a un públic massiu o específic, hem d'aprendre, en primer lloc, a construir correctament les paraules de la nostra redacció. En primer lloc, hem de mirar de fer servir un vocabulari que no arribi a ser ofensiu per ningú. Per tant, hem de cuidar molt l'aspecte ideològic dels nostres escrits, sense discriminar cap aspecte de la societat. Per exemple, hem d'evitar discriminacions de nacionalitats, d'ideologies polítiques, de classe social, de nivell intel·lectual, de salut física o mental, etc. En conclusió, el que hem de tenir en compte a l'hora d'escriure és l'ús d'un vocabulari adequat en tots els àmbits, sense paraules mal construïdes o les que són considerades "políticament incorrectes". Per altra banda, les paraules han de transmetre els sentiments i les idees d'allò que volem plasmar sobre el paper; és a dir, menys sempre és més. Com més informació siguem capaços de transmetre amb menys quantitat de paraules (que siguin concises, profundes, descriptives, intenses...) més sentit tindrà el nostre escrit i més atraurà al lector. Això és degut al fet que les paraules decoratives que no aporten cap significat a la redacció acaben avorrint al nostre receptor. Per tot això, m'ha semblat molt adequada la frase que un dia va dir l'escriptor Mark Twein. I és que no és el mateix posar una paraula qualsevol (que podria ser quasi correcta però li faltaria alguna cosa) que triar o construir una paraula completament adequada i correcta. La diferència seria tan abismal com la que hi ha entre una lluerna i un llamp.
He decidit classificar aquesta entrada tant dins l’apartat de lletres com el de campanyes. Això es deu al fet que l’anunci que he triat és una campanya de relacions públiques de l’empresa Repsol i la seva locució és la lletra d’un poema. M'ha cridat molt l'atenció aquesta campanya per raons molt diverses. Per una banda, el poema de Rydyard Kipling ja el coneixia des de feia molt de temps i sempre m'havia semblat una obra molt profunda i interessant. Per una altra banda, quan em vaig assabentar que Repsol havia utilitzat aquest poema per fer la locució d'un spot em vaig sorprendre molt, perquè sabia de què anava i a mi mai se m'hagués passat pel cap una idea tan original com la d'associar els valors de Repsol amb el contingut de la lletra de "Si...". Així, aquesta originalitat em va cridar molt l'atenció i vaig decidir tornar a mirar l'anunci per analitzar-lo d'una forma més profunda i trobar la relació que havien establert els creadors de l'anunci entre el que explica el poema i la raó de ser de la marca Repsol.
A continuació, adjunto la locució sencera de l'anunci per tal de visualitzar-la i analitzar-la:
Si puedes mantener la cabeza sobre los hombros
cuando otros la pierden y te cargan su culpa,
Si confías en ti mismo aún cuando todos de ti dudan,
pero aún así tomas en cuenta sus dudas;
Si puedes esperar sin que te canse la espera,
o soportar calumnias sin pagar con la misma moneda,
o ser odiado sin dar cabida al odio,
y ni ensalzas tu juicio ni ostentas tu bondad:
Si puedes soñar y no hacer de tus sueños tu guía;
Si puedes pensar sin hacer de tus pensamientos tu meta;
Si Triunfo y Derrota se cruzan en tu camino
y tratas de igual manera a ambos impostores,
Si puedes tolerar que los bribones,
tergiversen la verdad que has expresado
y que sea trampa de necios en boca de malvados,
o ver en ruinas la obra de tu vida,
y agacharte a forjarla con útiles mellados:
Si puedes hacer un montón con todas tus victorias
Si puedes arrojarlas al capricho del azar,
y perder, y remontarte de nuevo a tus comienzos
sin que salga de tus labios una queja;
Si logras que tus nervios y el corazón sean tu fiel compañero
y resistir aunque tus fuerzas se vean menguadas
con la única ayuda de la voluntad que dice: "¡Adelante!"
Si ante la multitud das a la virtud abrigo,
Si aún marchando con reyes guardas tu sencillez,
Si no pueden herirte ni amigos ni enemigos,
Si todos te reclaman y ninguno te precisa;
Si puedes rellenar un implacable minuto
con sesenta segundos de combate bravío,
tuya es la Tierra y sus codiciados frutos,
Y, lo que es más, ¡serás un Hombre, hijo mío!
Cal dir que el sentit de posar aquesta locució està estretament relacionat amb la referència directa al personatge principal, Dani Pedrosa, que protagonitza l'anunci. S'entén que les paraules del poema descriuen l'èxit personal d'en Pedrosa, els seus valors i sentiments. En tot moment, les frases van acompanyades de diverses fotografies del protagonista, en les quals es transmet algun valor reflectit en la lletra del poema. Mitjançant el poema, es lloa l'actitud i l'afany de superació d'aquest noi, induint al consumidor a relacionar tots els seus valors amb els de Repsol: una marca honesta, que té èxit, que val la pena i és de confiança.
Crec que la simplicitat visual de l'anunci potencia encara més la càrrega i l'impacte de la veu en off. Des del primer moment que comences a sentir la veu relatant el poema, et sembla una cosa impressionant i tens ganes d'acabar de veure l'anunci (tot i la seva durada d'un minut i mig) i entendre'l en profunditat.
Des del meu punt de vista, aquest és un exemple indiscutible del predomini de la locució per sobre del vídeo i de la creativitat, perquè... Què pot costar la realització d'aquest anunci? Fotografies d'arxiu, música de fons i una veu en off... Cost de producció mínim i un resultat exquisit. Els creadors d'aquest spot aconsegueixen el seu objectiu: capten l'atenció del receptor, transmeten la notorietat de la marca, fan que es quedi en el record del consumidor i remarca, gràcies al famós poema, els valors fonamentals de l'empresa.
Un dels temes que m’ha semblat més interessant dels que hem vist a les classes teòriques és el de l’elaboració de metàfores a la publicitat. Tots pensem en metàfores i contínuament establim relacions entre les coses que veiem o sentim. Involuntàriament, combinem diferents elements de la nostra percepció per crear-ne un de nou. Així doncs, com més coses tinguem en el nostre coneixement, amb més facilitat podrem relacionar aquests elements entre ells de manera original. Com més allunyats estiguin els elements entre ells, més original resultarà la metàfora que creem, perquè així evitarem inventar una metàfora típica que ja existeix.
És cabdal tenir una bona memòria, per tal de poder emmagatzemar eficaçment tot allò que percebem. Com més curiosos siguem i més records tinguem, més facilitat tindrem per ser bons creatius i bons redactors.
Recordant el tema de les metàfores a la publicitat, m’he trobat a Internet una campanya anti – tabac de l’empresa nord-americana NHS. Aquesta campanya m’ha semblat innovadora i original, ja que la metàfora que s’hi produeix no és un tòpic.
En aquests anuncis es produeix una clara analogia, ja que es compara a un fumador amb un peix que no es pot desenganxar de l’ham de la mateixa manera que el primer no es pot desenganxar del tabac. La frase acaba de remarcar el perquè d’aquest enganxament: un fumador necessita de mitjana al voltant de cinc mil cigarretes cada any. Seguit d’un eslògan que convida a desenganxar-se'n: “Get unhooked”.
També es produeix una successió de metàfores, és a dir, una al·legoria: l’ham és el tabac, el mar són les drogues en general i l’home és el peix que pica l’ham. En aquesta metàfora es destaca el vici del qual el fumador no es pot desenganxar (característica de l’objecte real) i es relaciona amb la característica “enganxat” que comparteix amb l’objecte irreal. La característica que comparteix també és que "un cop ho proves, no et pots desenganxar sense ajuda".
El procés d’elaboració d’aquesta metàfora m’imagino que deu haver estat el següent:
Es va agafar un concepte inicial del qual es va destacar una característica; es va explorar semànticament l’atribut buscat i es va relacionar amb el concepte final:
FUMADOR (concepte inicial) ->ENGANXAT (característica) ->GANXO (exploració semàntica) ->HAM (PEIX que s’ha enganxat a l’ham = persona enganxada a l’ham)
Crec que aquesta metàfora visual és original i aconsegueix captar l’atenció del consumidor i romandre a la seva memòria un cop la veu: associa el tabaquisme amb la mort del peix quan el pesquen. La relació amb la frase titular i l’eslògan és que, de la mateixa manera que un peix necessita ajuda per desenganxar-se de l’ham, el fumador ha de demanar ajuda per deixar aquest vici tan perjudicial per la salut.
El lado Coca-Cola de la vida. Aquesta campanya de relacions públiques de la marca més popular del món ha concentrat tot el seu èxit en una única frase, l'enginyosa redacció de la qual ha creat tant el concepte de la campanya com tota una manera de veure la vida.
L'objectiu d'aquesta campanya no és més que mantenir la bona imatge de la marca en les ments dels consumidors, a pesar del ja existent èxit indiscutible de la companyia. Els professionals de relacions públiques han aconseguit redactar un magnífic concepte de campanya i, fins i tot, una filosofia de la vida. Això és degut al missatge principal que transmet aquesta campanya: convida als consumidors a viure la vida d'una forma optimista, veient-ho tot de color. L'eslògan redactat ha donat pas a la creació d'una innovadora estratègia creativa que ha tingut moltes reproduccions gràfiques i spots televisius. Aquest concepte, combinat amb la creativitat dels anuncis publicitaris, ha creat La Fàbrica de la Felicitat, eix principal de la peça audiovisual:
Tot plegat ha incitat al target objectiu de l'empresa a associar la idea de felicitat i optimisme a la marca Coca-Cola.
M'ha semblat digne de destacar aquest exemple ja que una marca com Coca-Cola cuida acuradament la seva imatge des de fa molt de temps i en totes les seves campanyes. En aquesta companyia, el sector de relacions públiques és molt important, ja que no és el producte el que té èxit, sinó la idea que transmet a la ment dels individus. I aquest cas és un perfecte exemple de la importància d'una adequada redacció a les relacions públiques d'una gran empresa, ja que ha tingut un ressò mundial i un èxit indiscutible. El professional que va saber redactar aquest eslògan va crear tota una actitud que els consumidors adopten quan beuen Coca-Cola: veuen la vida de colors i plena de felicitat i emoció.
Com d’importants i poderosos poden arribar a ser una bona creativitat o un eslògan original i innovador? En quines campanyes és més important la redacció que la creativitat? Es necessiten l’una a l’altra mútuament per tal de produir un gran impacte en les ments dels consumidors?
ART & Copy és una pel·lícula – documental sobre la publicitat. Mostra el procés d’inspiració i creació d’algunes de les campanyes més famoses de la història.
Just Do It. I Love NY. Think Different. Què va ser determinant a l’hora d’idear-les?
Art o Copywriting?
El documental mostra la feina d’algunes de les persones més importants del món de la publicitat, aquelles que ens han influenciat tantíssim amb les seves genials campanyes.
El fet de poder observar els processos de creació d’aquestes campanyes ens permet veure la importància que tenen realment tant la creativitat com la redacció a l’hora de crear una campanya publicitària. I és que tant la bona creativitat és necessària per assegurar l’originalitat de la peça com l’adequat copywriting és imprescindible pel seu èxit, acceptació, influència i permanència en les ments dels consumidors. Qui no té present el famós Just Do It, de Nike?
Els professionals que surten en la pel·lícula són els responsables de campanyes brillants que han aconseguit captar l’atenció de milions de consumidors, movent-los a actuar o, fins i tot, a adaptar una actitud determinada respecte a les marques publicitades.
Així doncs, a l’hora de produir un fort impacte social i cultural en els consumidors, en la creació dels grans anuncis la creativitat sempre ha anat de la mà d’una bona redacció.
En aquesta entrada m'agradaria parlar de la història que explica la cançó My Selene del grup finlandès Sonata Arctica. Aquesta cançó presenta la història de Selene, la deessa de la Lluna. Segons la mitologia grega, Selene era filla d'Hiperion i Tea. A la mitologia romana se la coneix com la deessa Lluna, posseidora d'un temple en el mont Aventí. Així doncs, la llegenda explica que Selene, una nit, va veure adormit en una cova el pastor Endymion i es va enamorar bojament d'ell. Però l'amor era impossible, ja que ella era una divinitat. Desesperada, Selene va demanar-li a Zeus que li concedís a Endymion la vida eterna, perquè els dos poguessin estar junts sempre. Però el seu desig només es va fer realitat amb una condició: només podien estar junts quan Endymion estigués dormint. Selene baixava cada nit del seu mont per contemplar al seu estimat, però mai podien veure's els dos.
És molt interessant l'adaptació que fa Sonata Arctica de la llegenda. La lletra és un monòleg del pastor Endymion, que enyora la seva estimada i s'angoixa per no poder estar amb ella. La interpretació és molt original, ja que transmet el mite amb un sentiment i emoció molt profunds:
La llegenda guanya un caire molt més poètic i melòdic quan es transforma en la lletra d'aquesta cançó i els oients ens identifiquem molt més amb la història de l'amor impossible.
La lletra parla del patiment del pastor per viure sempre en la foscor de la nit, per no poder estar amb Selene. Cada vegada que comença un nou dia, perd l'esperança, perquè es desperta.
Durant tota la cançó, es presenta la trista història d'amor entre Selene i Endymion. El grup finlandès ha decidit mostrar la llegenda a través de la lletra d'una de les seves cançons, i la forma en què ho ha fet, la redacció de la lletra juntament amb la melodia, expliquen la història d'una manera molt més profunda que si simplement es llegís. Cal dir, també, que l'enfocament que li donen a la llegenda li dóna un caire més tràgic i nostàlgic. És un clar exemple de com una determinada forma de redactar una història pot aconseguir que es percebi des d'un punt de vista diferent, identificant-nos amb els personatges. Hi ha lletres de cançons completament buides de significat, per això em sembla molt atractiu quan una cançó està tan carregada de sentit i sentiment com aquesta.
Aquesta frase ha donat lloc a nombroses interpretacions de l'anunci d'Estrella Damm del 2011. Aquest exemple m'ha cridat l'atenció per totes les adaptacions que s'hi han realitzat, cada una consistent en una locució diferent de les altres però seguint la mateixa línia. La redacció de les versions és realment curiosa, ja que segueix exactament la mateixa estructura però parla d'aspectes oposats. A l'anunci original se'ns parla de diversos atributs de Catalunya, destacant sempre que tots aquests són fets a casa: "Leo Messi, millor jugador del món; Andrés Iniesta, segon; i Xavi, tercer. Els tres formats a La Masia, els tres fets aquí; com en Pedro, en Bojan, en Busquets, en Valdés, en Piqué i en Puyol, tots fets aquí. I en Pep Guardiola, el que molts consideren el millor entrenador del món, què? Nascut a Santpedor, i format a La Masia. Te n'adones? És possible que tinguem el millor equip de futbol de la història i la majoria dels seus jugadors són fets aquí.”
Després del famós “Què tenim? Que, què tenim?” comença una descripció de llocs, persones, tradicions i menjars característics de Catalunya: “Tenim els Pirineus, plens de neu a l'hivern i tenim 580 km. de costa des d'Alcanar fins a Portbou, amb 336 dies de sol a l'any. Tenim l'Empordà, la Fageda, La Cerdanya..., el Delta de l'Ebre, l'Estany de Sant Maurici i Aigüestortes. Tenim la Sagrada Família i el Parc Güell, construïts aquí per un gran senyor d'aquí. Tenim totes les coses maques que va fer en Miró. Tenim els ous de'n Dalí i el Portlligat. I tenim un munt d'històries de la Mercè Rodoreda i de'n Monzó; i els poemes de’n Joan Brossa; i per descomptat, tenim i sempre tindrem les paraules de Joan Manuel Serrat. Tenim coses que només nosaltres tenim: el Tió, el Caganer, les sardanes, La Patum i els Castellers, i ara no només són nostres, són patrimoni de tota la humanitat. Tenim llonganissa de Vic, el Recuit de Fonteta, el d'Ullastret, les Galetes de Camprodon, els calçots i el romesco, el capipota, el trinxat i les millors anxoves del planeta. I tenim els millors cuiners del món, fent plats increïbles, com les coses bones que tenim aquí.”
Tot plegat conclou amb un eslògan: “Coses nostres, coses bones que tenim.”
La locució d’aquest anunci em sembla interessantíssima, i no només a mi, a jutjar per les nombroses adaptacions que se n’han fet. Tot el conjunt de frases té una continuïtat que capta l’atenció. El ritme, juntament amb la melodia de fons (que persisteix en la resta de les versions), retenen l’interès de l’espectador fins a la fi. Conclou amb un eslògan fort “Coses nostres, coses bones que tenim”, que remarca tots els atributs que s’han nombrat i defineix la personalitat de la marca Estrella Damm, que visualitzem en aquest moment en pantalla. L'anunci té el propòsit de fer que els catalans se sentin orgullosos de ser-ho i identifiquin aquest sentiment positiu amb Estrella Damm.
La primera adaptació que se’n va fer és una paròdia del mateix anunci, enfocat a allò que NO té el Real Madrid o allò dolent que té. Aquesta versió segueix exactament la mateixa estructura de frases que l’spot original, incloent-hi els “eh?” o el “Te das cuenta?”. Anem a veure les frases més representatives d’aquesta locució: “¿Y Mourinho? El único entrenador capaz de ganar al Barça ¿qué? Viene al Madrid y perdemos 5 – 0. ¿Te das cuenta? Es posible que tengamos el equipo más caro de la historia y no seamos capaces de ganar ni un solo título.”
Després del “¿Qué tenemos? ¿Que qué tenemos?” es passen a nombrar diverses característiques negatives de l’equip madridista, seguint tota l’estona la mateixa línea que l’anunci original: “Tenemos una rabia y una envidia del Barça que nos morimos porque llevamos casi tres años sin ganar un solo título. Ni Peregrini, ni Mourinho, ni toda la pasta que se ha gastado Florentino por segunda vez. (…)Y tenemos un entrenador que quiere marcharse a Inglaterra. Y que era mucho más feliz en el Inter. Que le dan el título al mejor entrenador y dice que lo celebraría con la afición italiana. Ojalá un día pudiésemos ser catalanes: jugar bien, ganar el triplete, seis títulos en una temporada...(…)”
L’eslògan, en aquest cas, inverteix els atributs d’Estrella Damm inicials: ja no és un producte que serveix per adonar-te de les coses bones que tens, sinó que serveix per oblidar-te de tot allò que no tens: “Estrella merengue. Beber para olvidar.”
Aquestes dues versions han tingut molt de ressò a Catalunya, ja que són oposades. Ara, hi ha dues versions més que no parlen ni del Madrid ni del Barça, sinó que critiquen el mal funcionament del transport públic català. La primera d’aquestes adaptacions va ser realitzada per la ràdio Flashback. Anem a veure algunes de les frases que formen part del seu anunci: “Demores de tres hores a la R3, averies a la línia del Maresme, retards a l’estació de Sants, els tres encallats a les vies, eh? Com l’AVE, l’Euromet, el Catalunya Express: tots fets aquí. Te n’adones? És possible que tinguem el pitjor servei de Rodalies del món. I la majoria dels perjudicats són gent d’aquí, de casa. Què tenim? Que què tenim? Tenim la Renfe, els retards, les averies, tenim el Bicing, que mai va bé però sempre hi pugem (...)” Com hem vist, trobem les mateixes pauses i els mateixos connectors que als altres dos anuncis. També sentim nombrar a diversos polítics i programes de televisió amb to, sempre, de crítica “tenim el Montilla, el Mas, la Tura i l’Hereu, tenim el Rivera, la Camacho i el Clos, i retencions a l’Arbós, l’AVE, que encara no està connectat, tenim apagades, aturades, tenim i sempre tindrem el cas Pretòria, hem d’aguantar el “Sálvame”, el “DEC” i “La Noria”, tenim la TDT que ens permet veure TeleMadrid (...)”
L’eslògan d’aquesta paròdia és molt interessant, ja que, al contrari dels anuncis anteriors, no fa menció a Estrella Damm, sinó que promociona la ràdio Flashback: “Coses nostres, coses que cada dia hem d’aguantar i cada dia ens fan més grans. Però que passem millor escoltant Flaixback.”
Per últim, també és interessant veure l’adaptació de l’spot feta pel programa APM?, ja que passa a tenir un to encara més humorístic que els dos exemples anteriors, fins i tot passat de la ratlla, i tampoc promociona Estrella Damm explícitament (fent l’adaptació del seu anunci ja ho fa implícitament, és clar): “En tot el diari només hi ha dues ofertes, una per treballar a Intereconomia i l’altra a l’APM. No sé què és pitjor, eh? Tens cicuta? Què tenim? Que què tenim?No tenim feina, però almenys ens podem pasar el dia de baretos fotent-nos cervezes. No tenim unes Rodalies decents, aglomeracions, retards, averíes (…). Es diu “quelcom”, no? Pregunta-ho al Tribunal Suprem. És clar, com que ja no tenim llengua vehicular propia.
APM? Consolador oficial dels catalans.”
Cal dir que aquesta versió està més fora de línea en comparació amb les altres tres, però tot i així, és un fruit més de la creativitat del primer spot i de la seva rica redacció.
És impressionant tot el que pot donar de sí una bona redacció a la publicitat. I és que totes les paròdies que s'han fet de l'spot original han seguit promocionant el producte implícitament. Enhorabona als redactors i creatius d'Estrella Damm!
Red-Acció! és un blog escrit per tres alumnes de la UPF (Barcelona) per a l'assignatura "Tècniques de redacció en publicitat i relacions públiques". Som l'Anna de Mas, la Sabina Sabieva i la Mònica Vidal.
Red-Acció
“Jo no he fet res. El propietari del pis s’hi ha oposat” En aquest cas entenem que els amos han abandonat el seu gos perquè el propietari del pis no hi volia animals. 
Posted in: 
