Paraules correctes o gairebé correctes?

"La diferencia entre la palabra correcta y la casi correcta es realmente un asunto importante - es la misma que entre un rayo y una luciérnaga". 

M'he trobat aquesta frase en un article de El País, en què es parla del seu autor, Mark Twain. Aquesta cita del famós escriptor, que ens ha ofert obres tan conegudes com Les Aventures de Tom Sawyer, m'ha fet reflexionar sobre la correcta elaboració de les paraules mentre realitzem un escrit.
En moltes entrades ja hem esmentat l'enorme importància d'una bona redacció. Però dins del procés de redactar, tenim molts altres detalls petits a què hem de prestar molta atenció per tal d'aconseguir un resultat atractiu i reeixit. 
Sigui quin sigui el tipus d'escrit que anem a realitzar, sigui personal, acadèmic o professional, vagi dirigit a un públic massiu o específic, hem d'aprendre, en primer lloc, a construir correctament les paraules de la nostra redacció. En primer lloc, hem de mirar de fer servir un vocabulari que no arribi a ser ofensiu per ningú. Per tant, hem de cuidar molt l'aspecte ideològic dels nostres escrits, sense discriminar cap aspecte de la societat. Per exemple, hem d'evitar discriminacions de nacionalitats, d'ideologies polítiques, de classe social, de nivell intel·lectual, de salut física o mental, etc. En conclusió, el que hem de tenir en compte a l'hora d'escriure és l'ús d'un vocabulari adequat en tots els àmbits, sense paraules mal construïdes o les que són considerades "políticament incorrectes". Per altra banda, les paraules han de transmetre els sentiments i les idees d'allò que volem plasmar sobre el paper; és a dir, menys sempre és més. Com més informació siguem capaços de transmetre amb menys quantitat de paraules (que siguin concises, profundes, descriptives, intenses...) més sentit tindrà el nostre escrit i més atraurà al lector. Això és degut al fet que les paraules decoratives que no aporten cap significat a la redacció acaben avorrint al nostre receptor.
Per tot això, m'ha semblat molt adequada la frase que un dia va dir l'escriptor Mark Twein. I és que no és el mateix posar una paraula qualsevol (que podria ser quasi correcta però li faltaria alguna cosa) que triar o construir una paraula completament adequada i correcta. La diferència seria tan abismal com la que hi ha entre una lluerna i un llamp. 




Article El País: 
http://www.elpais.com/articulo/cultura/huida/politicamente/correcta/Huckleberry/Finn/esclavo/Jim/elpepucul/20110105elpepucul_2/Tes 

Read more »

Posted in: cites,sabina

Pequeños monstruos devora mundos

 

"Being creative makes you a weird little beast because everything seems so bloody interesting for some strange reason" (Ser creativo te convierte en una pequeña bestia rara porque todo parece ser sangrientamente interesante por una extraña razón)

Mark Andrew Webber, diseñador gráfico inglés.

Se dicen muchas cosas de la creatividad, la mente creativa o del creativo en si. Que si se debe tener extravagancia (que no vagancia), que si les pesa la parte derecha del cerebro, que si fuman no solo tabaco, que si viven entre sueños, que si comen historias hasta atiborrarse para luego vomitar ideas... La cuestión es, ¿somos los creativos extraños? Bueno, vale, hay que admitir que nos gustan cosas desconocidas que al primer momento pueden resultar aparentemente surrealistas. "Mientras impacte, que es lo que cuenta", dicen algunos.

Los creativos tienen la facultad de ver lo que otros no ven, de indagar, buscar y curiosear todo lo que encuentran. Curiosidad, esa es la palabra. No hacen falta grandes filósofos para llegar a la conclusión de que a los creativos les interesa todo aquello que ven. Mark A. Webber solo tiene 26 años y no anda nada equivocado con sus frases.

Sin embargo, hay que decir que creativo lo es todo el mundo, aunque sea con mayor o menor grado. Solo hace falta trabajar día a día, ¡Hay que emocionarse y fascinarse con los detalles de las cosas normales! Debemos encontrar el puntito de sal, la chispa que pueden tener las cosas mediocres para darles un giro, es por esto que nos llaman "weird little beasts".

Sabemos que las cosas que nos sorprenden son fruto de una unión entre aspectos que anteriormente no tenían relación alguna. El trabajo del creativo es encontrar como relacionar estas piezas desperdigadas por el mundo. Solo debe mirar, leer, escuchar y volver a observar. Para muchos ya es vocacional, han nacido con el ansia de saber y descubrir. Coged el ejemplo de los niños: ¿Qué es esto? ¿Por qué? ¿Para qué sirve?, preguntas típicas que podrían hacernos sobre cualquier cosa. Pero ahí está: sea cual sea la respuesta les sorprenderá. No hay que perder el espíritu de la infancia, no hay que crecer (aunque si madurar un poco). Como sabéis, uno de los sueños más deseados por la humanidad es volver a ser niño y volver a jugar, cosa que el creativo deberá hacer sin duda. Esto me hace pensar que hago bien siguiendo estudiando esta carrera.

Una vez iniciada nuestro cuaderno de bitácora (mi tesoooroo) con todo lo que nos llame la atención por la calle, lo que pensemos mientras estamos en el baño, una frase bonita o una imagen mental transmitida por un amigo o una canción, solo nos faltará perder el miedo de hacer el ridículo o equivocarse. Solo entonces será cuando llegaremos a ser creativos de verdad, cuando comuniquemos nuestro gran y monstruoso descubrimiento al mundo.

"Fear is the thief of dreams" (El miedo es el ladrón de los sueños)

Read more »

Posted in: anna,cites

Paraules

"Las palabras entristecen, las palabras alegran, las palabras curan: son enormemente poderosas. De ahí la enorme responsabilidad de manejarlas. De ellas emanan convencimientos, creencias, acciones. En nuestra profesión, las palabras nos confieren la potestad de hacer que las cosas sucedan." (Curto, Rey, Sabaté; 2009, 12)

El que fa que un redactor sigui un bon professional és que sàpiga donar-los, a les paraules, tot el valor que tenen. Les paraules són diamants en brut que s'han de polir per tal que expressin allò que nosaltres volem. Una mateixa paraula en dos contextos diferents (o, fins i tot, en un mateix context però llegida per diferents persones) pot ser interpretada de maneres molt diverses. Per això, s'ha de donar forma als missatges per a que siguin inequívocs, que parlin amb veu pròpia. I tot això, com es fa? Doncs amb creativitat. La creativitat és essencial per definir el camí que han de seguir les paraules. Sense creativitat redactora, els missatges publicitaris s'acaben en el simple fet de transmetre característiques i bondats dels productes, i això és publicitat de l'antiga. Per sort o per desgràcia, però, vivim en un futur continu. I què és el futur de la publicitat? El nou 'ara' de la publicitat és allunyar-se de retratar productes, per donar a conèixer els sentiments que provoquen.  Avui en dia no és suficient explicar el què dels productes, això ja no arriba a la gent com arribava la USP en els seus temps. Ara el que és important és transmetre el per què els consumidors haurien d'adquirir el producte i això es fa mitjançant emocions, atmosferes i sentiments. És important, però, que res de tot això es vegi molt forçat o fals, doncs podria portar pel camí erroni. I tot això s'aconsegueix amb paraules (encara que no és l'únic recurs amb què compten els professionals). Paraules amb les que s'ha de saber jugar per aconseguir els efectes desitjats.

Read more »

Posted in: cites,monica