Fins ara, els grans intermediaris eren les agències. Tenien el poder de connectar les marques amb els seus usuaris però el problema era que aquesta connexió era unilateral. Amb la evolució de les tecnologies, a més de consumir, hem començat a produir (els blogs són un claríssim exemple d'això!) i, com a conseqüència, ens hem tornat uns consumidors molt més crítics i amb poder de fer publicitat negativa i no ens sentim "estimats" per les marques.
Les marques han d'intentar establir un diàleg bilateral amb els seus usuaris, i aquí és on les agències de publicitat segueixen tenint la seva raó d'existir. Però no fent el que porten fent 50 anys, no de la mateixa manera. No es tracta de seguir exprimint la gallina d'or, sinó de buscar el nou generador d'ous daurats. I, en l'època que estem vivint, aquests ous poden tenir múltiples formes i poden arribar a utilitzar-se totes: xarxes socials, marketing viral, happenings i performances...
En resum, sempre he tingut la sensació que la publicitat està estancada, ha viscut MOLT bé durant molt de temps i ara es nega a començar de zero altra vegada. Las noves generacions de publicistes hem d'intentar donar-li una alenada d'aire fresc a la professió mentres intentem trobar la manera de tornar a viure tan bé com ho van fer els nostres antecessors.
I, quin paper té la redacció publicitària en aquest procés? Doncs el mateix que la resta de elements que donen forma a una campanya: explorar, inventar, saltar-se les normes, descubrir, re-descubrir, donar-li una volta més a tot allò que ja està inventat, per tal de soprendre, arribar a emocionar i, sobretot, persuadir. Però sempre tenint en compte el passat: el que ja no funciona i el que sempre ha funcionat.
En resum, sempre he tingut la sensació que la publicitat està estancada, ha viscut MOLT bé durant molt de temps i ara es nega a començar de zero altra vegada. Las noves generacions de publicistes hem d'intentar donar-li una alenada d'aire fresc a la professió mentres intentem trobar la manera de tornar a viure tan bé com ho van fer els nostres antecessors.
I, quin paper té la redacció publicitària en aquest procés? Doncs el mateix que la resta de elements que donen forma a una campanya: explorar, inventar, saltar-se les normes, descubrir, re-descubrir, donar-li una volta més a tot allò que ja està inventat, per tal de soprendre, arribar a emocionar i, sobretot, persuadir. Però sempre tenint en compte el passat: el que ja no funciona i el que sempre ha funcionat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Què t'ha semblat? Endavant, escriu!