El món de la telefonia mòbil s'ha transformat i ho ha fet, sobretot, a partir de l'aparició dels smartphones. I és que avui en dia tenir un telèfon mòbil no significa tenir un aparell per rebre trucades, sinó que ha acabat derivant en portar un petit ordinador sempre al damunt per estar online en tot moment. Partint d'aquesta base, doncs, quin sentit té tenir un telèfon fix a casa si el telèfon que sempre portem a sobre fa totes les funcions d'un fix, moltes altres funcions noves i, a més, no cal ser en un lloc concret per gaudir-ne? Aquesta nova realitat s'ha convertit en un mal de cap per a les companyies telefòniques, que veuen com han perdut el mercat del seu producte històricament estrella. Per això, moltes de les companyies utilitzen l'alta demanda d'Internet per instal·lar el telèfon fix a les cases afirmant que és necessari per a la correcta connexió de dades dels dispositius routers. Moltes vegades, però, això no és suficient i el telèfon fix, tot i estar instal·lat a casa, no es fa servir per res. Una altra de les solucions que proposen les companyies telefòniques consisteix en proporcionar als seus usuaris de telèfon fix tarifes planes que els permeti utilitzar el telèfon tant per trucar a altres fixes com per fer-ho a mòbils de manera il·limitada i per un preu bastant reduït. Però el vertader contra d'aquesta solució és que si no hi ha mercat per al telèfon fix, les tarifes atractives no el tornaran a crear.
Movistar ha trobat una manera original de comunicar aquestes tarifes perfectes per aquella gent que ja té fixe o que no en té però "vol tornar al passat":
Així, Movistar ha trobat la manera de fer-se proper als joves (aquell mercat que rebutja el fixe perquè tot el que necessita ho té en el seu mòbil). Si avui en dia els joves semblen obsessionats per retornar al passat recuperant i tornant a posar de moda els objectes i conductes més retros, el telèfon fixe ha de ser una obligació, doncs en el passat que als joves els agrada tant, era la única manera de comunicar-se que existia. Els vinils, les càmeres de fotos analògiques i les ulleres d'aviador no es poden concebre sense el seu context i, precisament, el fixe forma (o més aviat formava) part del seu context.
Aquest missatge retro queda, a més, reforçat per la música de fons (Take on me, del grup A-ha. Un dels grans èxits de la dècada dels 80) i l'estètica visual amb colors poc saturats que acaba de donar-li el toc d'antic a l'spot.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Què t'ha semblat? Endavant, escriu!