Què tenim?

Que, què tenim?

Aquesta frase ha donat lloc a nombroses interpretacions de l'anunci d'Estrella Damm del 2011. Aquest exemple m'ha cridat l'atenció per totes les adaptacions que s'hi han realitzat, cada una consistent en una locució diferent de les altres però seguint la mateixa línia. La redacció de les versions és realment curiosa, ja que segueix exactament la mateixa estructura però parla d'aspectes oposats. A l'anunci original se'ns parla de diversos atributs de Catalunya, destacant sempre que tots aquests són fets a casa: "Leo Messi, millor jugador del món; Andrés Iniesta, segon; i Xavi, tercer. Els tres formats a La Masia, els tres fets aquí; com en Pedro, en Bojan, en Busquets, en Valdés, en Piqué i en Puyol, tots fets aquí. I en Pep Guardiola, el que molts consideren el millor entrenador del món, què? Nascut a Santpedor, i format a La Masia. Te n'adones? És possible que tinguem el millor equip de futbol de la història i la majoria dels seus jugadors són fets aquí.”

Després del famós “Què tenim? Que, què tenim?” comença una descripció de llocs, persones, tradicions i menjars característics de Catalunya: “Tenim els Pirineus, plens de neu a l'hivern i tenim 580 km. de costa des d'Alcanar fins a Portbou, amb 336 dies de sol a l'any. Tenim l'Empordà, la Fageda, La Cerdanya..., el Delta de l'Ebre, l'Estany de Sant Maurici i Aigüestortes. Tenim la Sagrada Família i el Parc Güell, construïts aquí per un gran senyor d'aquí. Tenim totes les coses maques que va fer en Miró. Tenim els ous de'n Dalí i el Portlligat. I tenim un munt d'històries de la Mercè Rodoreda i de'n Monzó; i els poemes de’n Joan Brossa; i per descomptat, tenim i sempre tindrem les paraules de Joan Manuel Serrat. Tenim coses que només nosaltres tenim: el Tió, el Caganer, les sardanes, La Patum i els Castellers, i ara no només són nostres, són patrimoni de tota la humanitat. Tenim llonganissa de Vic, el Recuit de Fonteta, el d'Ullastret, les Galetes de Camprodon, els calçots i el romesco, el capipota, el trinxat i les millors anxoves del planeta. I tenim els millors cuiners del món, fent plats increïbles, com les coses bones que tenim aquí.”

Tot plegat conclou amb un eslògan: “Coses nostres, coses bones que tenim.” 

La locució d’aquest anunci em sembla interessantíssima, i no només a mi, a jutjar per les nombroses adaptacions que se n’han fet. Tot el conjunt de frases té una continuïtat que capta l’atenció. El ritme, juntament amb la melodia de fons (que persisteix en la resta de les versions), retenen l’interès de l’espectador fins a la fi. Conclou amb un eslògan fort “Coses nostres, coses bones que tenim”, que remarca tots els atributs que s’han nombrat i defineix la personalitat de la marca Estrella Damm, que visualitzem en aquest moment en pantalla. L'anunci té el propòsit de fer que els catalans se sentin orgullosos de ser-ho i identifiquin aquest sentiment positiu amb Estrella Damm. 

La primera adaptació que se’n va fer és una paròdia del mateix anunci, enfocat a allò que NO té el Real Madrid o allò dolent que té. Aquesta versió segueix exactament la mateixa estructura de frases que l’spot original, incloent-hi els “eh?” o el “Te das cuenta?”. Anem a veure les frases més representatives d’aquesta locució: “¿Y Mourinho? El único entrenador capaz de ganar al Barça ¿qué? Viene al Madrid y perdemos 5 – 0. ¿Te das cuenta? Es posible que tengamos el equipo más caro de la historia y no seamos capaces de ganar ni un solo título.”

Després del “¿Qué tenemos? ¿Que qué tenemos?” es passen a nombrar diverses característiques negatives de l’equip madridista, seguint tota l’estona la mateixa línea que l’anunci original: “Tenemos una rabia y una envidia del Barça que nos morimos porque llevamos casi tres años sin ganar un solo título. Ni Peregrini, ni Mourinho, ni toda la pasta que se ha gastado Florentino por segunda vez. (…)Y tenemos un entrenador que quiere marcharse a Inglaterra. Y que era mucho más feliz en el Inter. Que le dan el título al mejor entrenador y dice que lo celebraría con la afición italiana. Ojalá un día pudiésemos ser catalanes: jugar bien, ganar el triplete, seis títulos en una temporada...(…)”

L’eslògan, en aquest cas, inverteix els atributs d’Estrella Damm inicials: ja no és un producte que serveix per adonar-te de les coses bones que tens, sinó que serveix per oblidar-te de tot allò que no tens: “Estrella merengue. Beber para olvidar.”

Aquestes dues versions han tingut molt de ressò a Catalunya, ja que són oposades. Ara, hi ha dues versions més que no parlen ni del Madrid ni del Barça, sinó que critiquen el mal funcionament del transport públic català. La primera d’aquestes adaptacions va ser realitzada per la ràdio Flashback. Anem a veure algunes de les frases que formen part del seu anunci: “Demores de tres hores a la R3, averies a la línia del Maresme, retards a l’estació de Sants, els tres encallats a les vies, eh? Com l’AVE, l’Euromet, el Catalunya Express: tots fets aquí. Te n’adones? És possible que tinguem el pitjor servei de Rodalies del món. I la majoria dels perjudicats són gent d’aquí, de casa. Què tenim? Que què tenim? Tenim la Renfe, els retards, les averies, tenim el Bicing, que mai va bé però sempre hi pugem (...)” Com hem vist, trobem les mateixes pauses i els mateixos connectors que als altres dos anuncis. També sentim nombrar a diversos polítics i programes de televisió amb to, sempre, de crítica “tenim el Montilla, el Mas, la Tura i l’Hereu, tenim el Rivera, la Camacho i el Clos, i retencions a l’Arbós, l’AVE, que encara no està connectat, tenim apagades, aturades, tenim i sempre tindrem el cas Pretòria, hem d’aguantar el “Sálvame”, el “DEC” i “La Noria”, tenim la TDT que ens permet veure TeleMadrid (...)”

L’eslògan d’aquesta paròdia és molt interessant, ja que, al contrari dels anuncis anteriors, no fa menció a Estrella Damm, sinó que promociona la ràdio Flashback: “Coses nostres, coses que cada dia hem d’aguantar i cada dia ens fan més grans. Però que passem millor escoltant Flaixback.”

Per últim, també és interessant veure l’adaptació de l’spot feta pel programa APM?, ja que passa a tenir un to encara més humorístic que els dos exemples anteriors, fins i tot passat de la ratlla, i tampoc promociona Estrella Damm explícitament (fent l’adaptació del seu anunci ja ho fa implícitament, és clar): “En tot el diari només hi ha dues ofertes, una per treballar a Intereconomia i l’altra a l’APM. No sé què és pitjor, eh? Tens cicuta? Què tenim? Que què tenim? No tenim feina, però almenys ens podem pasar el dia de baretos fotent-nos cervezes. No tenim unes Rodalies decents, aglomeracions, retards, averíes (…). Es diu “quelcom”, no? Pregunta-ho al Tribunal Suprem. És clar, com que ja no tenim llengua vehicular propia.

APM? Consolador oficial dels catalans.”

Cal dir que aquesta versió està més fora de línea en comparació amb les altres tres, però tot i així, és un fruit més de la creativitat del primer spot i de la seva rica redacció.

És impressionant tot el que pot donar de sí una bona redacció a la publicitat. I és que totes les paròdies que s'han fet de l'spot original han seguit promocionant el producte implícitament. Enhorabona als redactors i creatius d'Estrella Damm! 

Posted in: campanyes,publicitat,sabina