Els Pets són un grup de Rock Català que va néixer la nit de Nadal de l'any 1985. a Constantí, Tarragona. Està format per Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Joan Reig (veu i bateria) i Falin Cáceres (baix).
El gran èxit que els va donar el salt a la fama va ser la cançó Bon Dia, del disc homònim (any 1997). Es tracta d'una cançó de ritmes alegres i desenfadats que et posa de bon humor. Però, realment és una cançó alegre? Si n'analitzem la seva lletra descobrim la vertadera realitat del missatge que Els Pets van voler transmetre amb Bon Dia:
La primera vegada que escoltes la cançó, pots arribar a pensar que està dedicada als dies bons, aquells on el sol i el cel blau en són protagonistes. I és veritat, la cançó parla d'això, però no en el to positiu que aparenta. Hi ha dies en què, per la raó que sigui, no estàs de bon humor. El clima mediterrani, però, és molt irònic i ens pot regalar uns dies preciosos quan ens agradaria que plogués, tronés, fes fred i tinguessim excuses per no haver de sortir de casa. I és llavors quan penses "Qui m'ha demanat permís, a mi, per a que faci un bon dia? (Ningú m'ho ha demanat però fa un bon dia!). Per això el sol és insolent, perquè ilumina descaradament aquests moments nostres on ens agradaria amagar-nos, no ser vistos (Il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent). I és que, a més, la cançó retrata el dia a dia d'un poble (impossible de trobar una ciutat): on tothom ho veu tot encara que moltes vegades faci veure que no mira. Les crítiques i els xiuxiuejos (Veïnes que un cop has passat et critiquen) propis d'una comunitat petita són les que poden acabar d'empitjorar el dia dolent que ja portaves a sobre.
En conclusió, és una cancó que es podria definir com "bipolar". La melodia és alegre, feliç. La lletra, quan la coneixes, és més aviat pesimista. Defineix una persona que només es lamenta pel dia que li ha tocat viure, però no fa res per intentar canviar allò que, aleatoriament, li han donat.
I aquesta és la màgia del món de la música i de l'audiovisual en general: sembla que et vulguin dir una cosa quan la realitat és una altra. I quan descobreixes el significat real del que estàs escoltant/veient, ho veus de manera diferent, es podria dir que és llavors quan ho vius. Perquè un cop has descobert un significat diferent del que pensaves, no pots tornar a veure-ho com ho feies abans i és com si descobrissis una nova cançó. Que et pot agradar més o menys, però que és més sincera.
Sens dubte, tot això s'ha de tenir en compte a l'hora d'expressar, tant sigui mitjançant cançons, relats o copys per a anuncis.
1 comentaris:
moltes gracies per la redaccio un deu
Publica un comentari a l'entrada
Què t'ha semblat? Endavant, escriu!