Sacatunn que pen...

...que summum que tun!

L'any 2007 va sortir el nou spot de tonyina Claro Calvo, la coneguda campanya "Sacatún"). Fa uns mesos, va aparéixer la nova versió d'aquest anunci i em vaig plantejar el per què d'aquest eslògan tan particular. Té ritme, sense cap mena de dubte. Però, i significat? Què van pretendre a Calvo amb aquest canvi tan radical en les seves campanyes? Va sorgir efecte?

Francisco López, director de màrketing de Calvo, va explicar a elmundo.es que la campanya "no té traducció, no significa res, volíem marcar un territori propi i sorprendre". Es diu que els creatius de l'agencia van estar provant combinacions de síl·labes fins descobrir alguna que fós rítmica, pogués ser cantada i, a més, semblés contenir la paraula atún. No obstant, "no significa res, és un llenguatge propi sense traducció literal". Aquest gir radical en les campanyes d'aliments en conserves no era més que un intent de canviar la línea comunicativa d'aquests productes.

I per això calia inventar-se un llenguatge nou? 


"Sacatunn que pen, que summum que tun." 
Atún Calvo va renunciar a altres eslogans que havien funcionat anteriorment (com el de Atún Claro, Calvo, que els va posar líders en el mercat de les conserves) per apostar pel que seria un "no-eslogan". Aquesta frase -i la cançó en general- no diu res amb sentit. Però tampoc és pronunciada amb comicitat: la cançó és entonada amb solemnitat i, l'eslògan, de manera seria, donant-li molta importància i marcant cada una de les síl·labes. Per això agafa tanta força el missatge que pretén transmetre: la qualitat que tenen com a marca la poden transmetre com vulguin: és tan clara que es percep fins i tot si s'inventen un llenguatge propi, el llenguatge de la tonyina.

Posted in: campanyes,monica,publicitat