Diuen que la vida és com un joc... ~ RedAcció

... i a vegades es perd.

Per estrenar aquesta secció del blog (Lletres) començaré amb una de les històries universals que més m’agraden. La vida del rei Artur. Il·lustrats escriptors, pintors, directors de cinema i poetes han deixat empremta en la interpretació del relat, però que me’n dieu dels músics?

M’agradaria presentar-vos una cançó escrita i composada per un grup alemany de metal, Blind Guardian, els quals han volgut donar un punt de vista diferent a la llegenda del que ha estat vist fins ara. Normalment s’escrivia sobre l’espasa Excalibur, la Taula Rodona o la màgia de Merlí i es prenia com a protagonista a Artur, Morgana o fins i tot Lancelot. El grup decidí enfocar la història d’una altra manera i va transcriure-ho en la seva enèrgica cançó “Mordred’s song”, la qual narra el patiment de la mort d’Artur des del punt de vista del seu fill, Mordred.

Però que té d’especial Mordred? Ell fou qui matà al seu pare. Un noi torturat que va néixer d’Artur i la seva germana Morgana. Una història de incest i parricidi explicada amb la metàfora del destí com a joc d’atzar. Un joc que Mordred va perdre fins i tot abans de néixer.

Vegem els versos resaltats en negre:
- premeu la imatge per veure-la més gran-

Anàlisi del significat:

Amb el primer vers ja es mostra com Mordred va morir abans de néixer, com la seva ànima s’enfonsava amb la seva primera exhalació. Compara la vida amb un joc, on ell és un jugador sense futur ja que la seva mare el va forçar a preparar-se per matar al seu pare. Un noi sense destí i sense possibilitat alguna de guanyar la partida.

El cantant ens expressa la solitud de Mordred, un jugador sol davant del tauler sense que ningú el pugui aconsellar dient quina és la bona jugada i quina no. Només silenci en el seu bàndol.

També es fa palesa la seva naturalesa de rei, teòricament de persona triomfadora, però fou culpa del destí que nasqués d’un incest. És aquí on apareix la figura de l’atzar com a subjecte que li canvia les cartes i decideix el seu èxit i fracàs.

És a la tornada on Mordred afirma que ell és el perdedor al veure que no té les cartes adequades. Al dir “Soc el caigut” també es podria concebre com a figura d’escac que cau al fer un escac i mat. El tercer i quart vers de la tornada ens dona una mica més d’informació i ens fa saber que aquesta partida ja s’estava jugant des de fa anys, segurament quan Morgana va decidir seduir al seu germà Artur. Al pobre Mordred ja no té jockers, no té ajuda i segueix estant sol sense saber que està bé i quina és la vertadera història darrera del tauler de joc.

Amb els versos “Apagueu la llum i assassineu l’alba” se’ns mostra una al·legoria entre la bogeria d’assassinar la llum i l’elecció de Mordred en quant a la desesperació per intentar sortirse’n. És aquí quan mata al seu contrincant, és a dir, el seu pare. Decideix optar pel camí fosc.

Al veure que ha escollit malament deixa d’estar tot en silenci i sent com se’n riuen d’ell, del jugador que ha perdut els estrips. Finalment, s’empatitza amb el seu pare, ja mort, al descobrir que comparteixen la mateixa sang (el mateix afany de guanyar), la qual té la característica de l’agonia.

Tot i així, ens queda clar com el pobre Mordred intentà canviar el destí desafiant l’atzar del joc al que estava destinat.

En la meva opinió trobo que és una cançó molt ben treballada i que, encara que no utilitzi una metàfora molt original (vida = joc, mort = partida final, destí = atzar de les accions) ens mostra el final del Rei Artur d’una manera molt diferent i interessant.

Deixem-los descansar a Àvalon i seguim inspirant-nos amb les seves històries.